divendres, 9 de maig del 2008

Els meus Grocs

Albert Espinosa (guionista entre d'altres de 'Planta 4ta' o 'Tuvida en 65') ha publicat fa poc el seu primer llibre: 'El món groc' on ens parla del descobriment "dels grocs, que són les persones que estan entre els amics i l'amor". "Es tracta de gent que et marca, que et trobes en qualsevol lloc de sobte o coneguts amb els quals resulta que connectes d'una forma especial", ha explicat.
Amb els grocs "trobes algú que t'entén com una altra gent no ho fa, i et donen una sensació de proximitat perquè poden arribar a canviar la teva vida". Espinosa parla d'aquelles persones que apareixen de forma fortuita a la teva vida, persones que potser no tornes a trobar mai o que només veus de forma molt espaiada. Però que d'alguna extranya i meravellosa manera estableixen un vincle de complicitat i estimació que t'enriqueix per sempre.

Fa ja gairebé cinc anys que jo en vaig trobar tres, d'aquestes persones, i a la vegada! Tres que aviat van ser cinc i amb les quals cada trobada és una ocasió per celebrar l'amistat i fruir de la conversa i les rialles. Personalitats totalment oposades que es complementen, que encaixen.

La Laura, l'Ismael, la Glòria, l'Anamari i el Néstor. Els meus grocs. Gràcies.

A la secció de Retrats trobareu tres fotografies noves del Pablo, el fill de l'Ismael (que també hi surt) i la Glòria, fetes a casa seva. L'Amor sempre és font d'inspiració.

Espero poder compartir proximament més imatges dels meus grocs amb vosaltres (sempre amb el seu permís, és clar)


5 comentaris:

Kandy ha dit...

És preciós trobar persones que destaquen d'alguna manera important en la nostra existència. Les veus poc, però quan us retroveu sembla que només uns dies separen l'ultim cop que ens vam veure.
Així que espero que hi hagin més trobades amb els teus grocs. Ja per començar el 29 de novembre no podran faltar a la nostra cita.

Unknown ha dit...

Amén!!

ismael ha dit...

Qué fantástico blog y que maravillosas fotos.
Compartimos vuestra opinión: hace mucho tiempo en un lugar de Chiapas, nos conocimos. Ninguno de nosotros sabía qué iba a pasar, y pasó lo mejor: se forjó una amistad, que a pesar del tiempo y la distancia sigue viva.
Muchas veces recuerdo con melancolía aquel mes de julio de 2003, y la verdad, me maravillo de que todo saliera tan bien, pues es tan difícil...
Pero tuvimos suerte. Y aquí seguimos, sigue la vida y sigue nuestra amistad, que por muchos años nos acompañe.
Un abrazo a todos-as

cargol2 ha dit...

Reclamo una actualització, JA!

Anònim ha dit...

kar sem iskal, hvala